SANT ELOI 2013 - AMICS I COMPANYS ALBO, S.A.

https://www.dropbox.com/sh/7j5zdmqpdf7dn3s/7oc3s6U-l9



http://www.totmataro.cat/ciutat/societat/item/28566-trobada-anual-de-l-empresa-de-maquinaria-textil-albo

MATARÓ - SANT ELOI 2010

Celebració de la tradicional festa de Sant Eloi 2010

Trobament anual d'amics i companys

ALBO, S. A. desapareix l'any 1975, després de 35 anys, encarà
continuem amb la mateixa amistat i els bons records d'aquells temps

Nadal 2008

Mataró - Sant Eloi 2008

1 de Desembre – Sant Eloi – Festa dels Metal·lúrgics

A passat 33 anys que l’Empresa ALBO, S. A.(1975-2008), va desapareixia i cada any els amics i companys de treball d’aquesta empresa, continuem amb la tradicional celebració de Sant Eloi.

Mataró - Empresa ALBO, S.A. (1943-1975)

Va ser un taller mecànic, gran referent pels altres tallers de construcció de maquinaria tèxtil de Mataró. Les maquines construïdes per l’Empresa ALBO, S. A., van aconseguir fer la gran evolució de la indústria tèxtil local, estatal i també internacional, al mateix temps va generar molta riquesa a la ciutat de Mataró.

Van ser molts els mecànics de Mataró de la generacions dels anys 50 i 60 que vàrem treballar a ALBO, S.A., (alguns van plegar per muntar el seu propi negoci, taller mecànic, empresa tèxtil)

Les inquietuds i els coneixements que tenien els professionals que treballaven en ALBO, S.A., per aconseguir sempre que la seva maquinaria tingues més prestacions, més qualitat, més producció i més tecnologia, vers les altres màquines existents en el mercat, van aconseguir que les maquines construïdes en els tallers ALBO, S.A., fóssim reconegudes mundialment, moltes unitats d’aquestes maquines van ser exportades a països punters de la indústria tèxtil:

Gran Bretanya – Estats Units – França.- Itàlia – Japó.

El procés normal per la construcció d’un nou model : Sempre el punt inicial, era a partir d’una idea d’algun tècnic de l’Empresa, moltes d’aquestes idees fórem originals del Sr. Jordi Rectoret Comas. Una vegada aquest senyor tenia la seva idea madura la posava en coneixement dels seus col·laboradors, començaren a fer petits croquis i una vegada es creia que existien possibilitats de fer la seva construcció i comercialització, es començaven a dibuixar els primers plànols, aquests es modificaven fins aconseguir millorar el seu disseny, els mecanismes fossin més simplificats i més automàtics.

Quan es tenien el primers plànols, totalment dissenyats i comprovats es començaven a fer les primeres peces per poder muntar el primer prototip de la maquina, fins arribar a posar en marxa el primer prototip passaven un mínim de uns 9 a 12 mesos.

Muntada la primera màquina prototip, s’havia de fer proves, modificacions i correccions, també s’havia de tenir en funcionament durant els dies de festa i caps de setmana, per tenir tot totalment comprovar i amb certesa que tots el mecanismes funcionaven correctament i la comprovació de la resistència i qualitat dels materials empleats en la fabricació de les peces. Totalment provada la màquina, s’havia que afinar per poder traurà les primeres mostres dels teixits.

El cost de la construcció del primer prototip, era molt elevat i representava una gran inversió per la empresa, apart del cost del disseny es tenien que fer matrius, motlles per les foneries, utillatge per els torns i les fresses, comprar els primers materials (ferros i acers).

Després de provar el primer prototip i amb les primeres mostres de teixir, s’havia de fer les gestions comercials, primer fer la presentació de la nova maquina als fabricants locals, s’editaven els catàlegs, i després mostrava i presentava en la Fira Metal·lúrgica de Barcelona.

Quan es tenien les primeres comandes, es començava la programació per la construcció d’una sèrie de varies maquines. Totes les peces tenien el seu propi codi d’identificació. S’havia de fer comandes als proveïdors: ferros, foneries, acers, rodaments, cargols, molles, motors, agulles i accessoris que es necessitaven segons la programació per la fabricació de la remesa.

El magatzem del ferro havien de tallar les barres d’acer i ferro amb trossos, segons plànols per portar a fer la seva mecanització de les peces en la secció de torns, fresses, rectificar i ajustar, una vegada acabades i mecanitzades les peces, eren verificades i comprovades, abans d’entrar a la secció de muntatge, degut que no podíem existir cap error de qualitat ni resistència dels materials ni tampoc toleràncies de les seves mides.

Tot el procés de fabricació de peces, estava controlat per un plannig per l’oficina de producció, quan es començava a muntar les màquines no havia de falta cap peça, si alguna cosa fallava representava que la producció de la sèrie estava afectada i tot el procés quedada endarrerit, fins poder arribar aconseguir la peça que havia provocar la incidència.

Quan es disposava del muntatge, les maquines havien d’anar a la secció d’afinar, aquí es un les tècnics especialistes, feien el miracle d’aconseguir que uns simples cons de fil es convertíssim en teixit de punt, mitjons i mitges de gran qualitat.

Màquines construïdes per ALBO, S.A. :

Tricotoses rectilínies per la fabricació de tires (auxiliars per la confecció) - Màquines per la fabricació de mitges i mitjons. - Màquines per la fabricació de puntilles. - Màquines de gran diàmetre de diferents models per diferent teixits i tipus de punt.

L’octubre de 1975, l’empresa ALBO, S.A., va desaparèixer degut a la gran crisis del sector, que van tenir totes les empreses metal·lúrgiques, causada per la sortida al mercat de les màquines electròniques, el canvi de tendència de la moda i al menor consum de mitges.

.