Mataró - Tallers Mecànics - Anys 60

Els tallers mecànics especialitzats en la construcció de maquines pel gènere de punt, en els anys 60, eren molts juntament amb varies fundacions de ferro. La indústria metal·lúrgia era un gran puntal a l’economia de la ciutat, després del gènere de punt. Moltes famílies els seus ingressos estaven originats per la metal·lúrgia, la quantitat de persones que treballaven en el sector metal·lúrgic i en empreses auxiliars d’aquestes eren al voltant d’unes 3000, les tasques desenvolupades eren molt diverses : torners, fressadors, ajustadors, rectificadors, afinadors, delineants, soldadors, muntadors, pintors.

El procés de construcció d’una màquina era llarg degut que estava composta de moltes peces. El primer pas pels tallers era comprar les barres d’acer i de ferro, que una vegada mecanitzades es convertien en les peces per poder muntar maquines per gènere de punt: Telers, tricotosses, maquines fabricació mitges i mitjons, coneres, owerlooks, maquines fabricació puntilles...

La qualitat de les màquines que es a construïen a Mataró estava reconeguda mundialment, les empreses explotaven maquinària a països capdavanters com : Estats Units, Gran Bretanya, França, Japó, Itàlia i altres.

Els tallers disposaven d’una oficina tècnica on es dissenyava i dibuixaven els projectes dels nous models de màquines, buscant sempre innovacions per poder aconseguir més altes prestacions, millorar la qualitat i productivitat. Molts d’aquest projectes estaven creats pels mateixos empresaris i el personal qualificat de l’empresa, sempre s’intentava aconseguir que la maquinaria contemplés les últimes tecnologies que estaven en aquells moments en el mercat, d’aquesta forma es podia assegurar la continuació i el futur per l’empresa.

Totes les maquines i els seus mecanismes estaven dissenyades amb peces totalment mecàniques(aconseguir canvis de colors, teixint diferents dibuixos, diferent tipus de punt...) tot estava controlat i sincronitzat per palanques, cadenes, lleves i excèntrics mecànics... L’única part electrònica era els dispar per detectar les rotures de fil, per l’aturada automàtica en cas de tancar-se el fil.

A finals dels anys 70, va començar una nova època, van començar a sortir al mercat màquines que el seu control estava fet per circuits electrònics, això va provocar que les indústries metal·lúrgiques i els seus productes queden obsolets i desfasats degut a que la maquinària amb electrònica sortia a preus molt mes barats, es necessitava menys manteniment i al realitzar el canvi de mostra o de punt es feia de una forma més ràpida sense cap necessitat de desmuntar les lleves o excèntrics.

Aquest canvi tecnològic va provocar una crisis total en el sector els tallers mecànics de màquina tèxtil, obligant al tancament de totes les indústries de la nostra ciutat, arrossegant al mateix temps tots les indústries auxiliars que treballaven per aquestes. Actualment a la ciutat de Mataró no tenin cap taller mecànic de maquinaria tèxtil.

En aquella època gloriosa, els tallers metal·lúgics, tenien la festa patronal el dia 1 de desembre, sant Eloi, aquest dia era de festa gran per totes les persones que treballaven en la metal·lúgia. La festa consistia en un partir de futbol entre les empreses mes grans de la ciutat, en el camp del C.D. Mataró, el camp s’omplia d’espectadors, igual com si fos un diumenge de partit oficial, després les empreses feien el tradicional dinar amb els seus empleats i finalment per la tarda una sessió de cinema al Monumental.

Els ciutadans que vulguin observar la maquinària tèxtil que es feia a Mataró, tenen la oportunitat de veure moltes d’aquestes maquines al museu Fundació Vilaseca, moltes d’elles són autentiques obres d’art, per exemple es poden veure telers amb mecanismes totalment mecànics que teixien peces de molta qualitat, sense res envejable als telers electrònics que funcionen actualment.


Empreses de fabricació de maquinaria tèxtil de Mataró eren : Albo, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Linares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomas – Talleres Merino - Talleres Acerman i altres no tan conegudes.

Mataró - Gènere de punt - Anys 60.

El començament de la dècada dels 60, es crearen moltes noves empreses dedicades al gènere de punt, sort d’aquestes empreses la ciutat de Mataró es va convertir en una de les ciutats més industrials del país. Les noves empreses de gènere de punt, apart de donar treball a moltes persones (moltes eren immigrants d’altres punts de l’estat), també creaven riquesa dins la ciutat, principalment els tints, taller mecànics, tallers auxiliars... Es a dir, al començament dels anys 60, tothom tenia feina, a Mataró no existia persones a l’atur.

Durant les hores de treball, en els carrers de Mataró no si veia casi ningú, estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. La setmana laboral consistia en treballar 48 hores, a més de dues hores i mitja per la recuperació de les festes pagades durant l’any: en total 18 dies de festa més 14 dies de vacances d’estiu. Això representava treballar 9,25 Hores diàries més els dissabtes pel mati. Els sous en aquells temps eren d'unes 400 a unes 700 pessetes setmanals, en funció del tipus de feina i responsabilitat.

Les empreses que van tenir un bon criteri en la producció i la comercialització dels seus productes van fer que els seus empresaris aconseguissin fer gran fortunes, molts d’aquest nous empresaris del gènere de punt varen començar la seva vida laboral com aprenents en tallers mecànics, la idea de crear una fàbrica va sorgir en moltes d’aquests persones, en veure el funcionament del negoci quan anaven a reparar maquines en empreses que ja estaven establertes.

En els anys 60 els impostos eren pocs, en contraposició amb els que tenim actualment, no existia ni l’IVA, ni tampoc l’impost de societats. A partir del dia 1 de juliol de 1964, es va posar en funcionament l’impost del tràfic d’empreses, aquest fet va provocar que es fessin vendes sense factura per estalviar als compradors, de pagar aquest impost, que consistia en el 2,40 % del total de la factura. Les empreses tenien un impost, anomenat l’evolució global, semblant a l’impost de societats actual. El gremi fixava l’import de l’evolució global d’acord amb hisenda i aquests fixaven els imports per totes les empreses agremiades, en funció de numero de treballadors i la despesa en electricitat. Moltes empreses donaven gran part de la seva producció a confeccionar a persones externes, portan i recollint diàriament el sacs de la feina per les cases, això els representava haver de pagar menys d’evolució global, degut que el personal no figurava en nòmina ni en les liquidacions de seguretat social, a més l’energia elèctrica consumida no figurava en l’empresa. A més el preu que pagaven a les aquestes persones de fora era inferior al cost de la confecció que si estes feta dintre de la mateixa empresa, el pagament era per feina feta i correcta i naturalment el seu pagament no figurava oficialment.

La seguretat social es pagava en funció de la base de la cotització, d’acord amb una taula fixa(no sobre l’import del salari), en els anys 60 la base de cotització dels oficials, era de 80 pessetes diàries, pels peons 60 pessetes. L’import de la seguretat social que s’havia de pagar al final del mes era menys en comparació del que es paga actualment.

La mà d’obra barata, els impostos casi inexistents i la maquinaria que feta en tallers mecànics de Mataró va permetre grans marges i beneficis per molts fabricants del gènere de punt. El preu d’un article era segons escandalls d’unes 20 pessetes, el preu de venda del fabricant als comerços era d’unes 45 pessetes i el preu de venda al públic era d’ unes 60 Pessetes, com es pot veure el marge era extraordinàriament fabulós.

Al final de la dècada del seixanta, degut a la creació de moltes noves fabriques, el mercat es va veure saturat d’articles, això va incrementar la competència en qualitats i en preus, la bona època va continuar però a costa de menys marge pels fabricants. Als anys 70 les empreses per ser competitives van tenir la necessitat de renovar la seva maquinaria, automatitzar i organitzar de nou el procés productiu.

El començament dels anys 60 una maquina per teixir una mitja tardava uns 10 minuts, després a més s’havia de tancar la puntera, als finals del 60, va sortir una nova màquina que per fer una mitja tardava menys de 90 segons i al mateix temps la puntera sortia tancada. La evolució industrial de començament de la dècada dels 70 va representar un canvi molt gran, les empreses que no van saber renovar a temps la maquinaria van patir una gran crisis i es van quedar obsoletes.

La crisis actual del tèxtil no es deguda la evolució industrial, sinó a la competència d’altres països, uns tenen la mà d’obra molt barata i a més, les matèries d’alguns d’aquests països no tenen aranzels en la seva entrada a Europa.

Les empreses que es segueixen dedicant al tèxtil a Mataró per poder sobreviure hauran de fabricar amb una qualitat superior, tenir un millor disseny, una millor presentació i una imatge marca de qualitat que sigui reconeguda per poder està pel damunt de tots el articles “low cost” que puguin venir importats d’altres països.

Mataró - Bancs dècada Anys 60.

En els anys 60, en la Ciutat de Mataró, solament havien sis Oficines Bancàries, juntament amb l’oficina central de la Caixa de Mataró (Caixa Laietana). Estaven totes en el centre de la Ciutat, La Riera i en La Rambla. (lo mes normal era que cada Oficina tingues un mínim de 30 o 40 empleats).

Viu ressaltar tot el procés que es feia servir per fer efectiu un Taló:
Les empreses els dissabte, tenien que anar als bancs a recollit els diners per fer el pagament dels setmanals o sigui sempre el pagament als treballadors era cada dissabte i en efectiu.

Quan anaves al banc a cobrat un taló, tenies que porta tres monedes de deu cèntims, degut que el caixer, tenia la obligació de enganxar a cada talo en el moment de fer efectiu una pòlissa de 30 cèntims.

Primer tenies que donar el taló l‘empleat que estava en el mostrador a la vora de l’entrada, i aquest et donava un numero d’ordre, que era el comprovant que tenies que donar al recollir els diners en el caixer.

A continuació, el taló era portar als empleats del comptes corrents, que tenien una espècie de sumadora en carro ample, que posaven les fixes del comptes per fer les anotacions corresponents, la maquina solament feia la resta o la suma, aquesta operació la repetien dues vegades en diferents empleats i fitxes o sigui tenien tots els moviments del comptes per duplicat.

Si tot era correcta, o sigui si havia saldo en el compte, es anotava a ma en la part de darrera del taló el saldo que quedada en el compte, i el taló es portava a l’apoderat, que comprovava la signatura, i tot seguit anava a parar a les mans del interventor que donava la conformitat i fe que tot estava correcta, i seguidament al apoderat de la caixa que torna a repassar una altre vegada. Si el compte no tenia disponibilitat, el taló tenien que portar al director que autoritzes el seu pagament, i finalment al portàvem al caixer.

Com es pot comprovar amb el procés que es fa servir actualment, es totalment molt diferent, ara es una única i sola persona que fa tot el procés, que es l’empleat de la Caixa, avanç el taló passava per cinc o sis mans. (Els canvis en el processos i amb l’informatica, resulta que s’han perdut cinc o sis llocs de treball en cada entitat bancària solament en les operacions de pagaments dels xecs,)

Les Empreses actualment no paguen les nòmines dels treballadors per setmanes, sinó mensualment i per transferència bancària directament al compte o llibreta del treballador, el procés de les transferències es fet per la mateixa empresa de una forma automàtica mitjançant internet, o sigui la mateixa Empesa fa tot el procés, de fer les transferències, i l’abonament en el compte de la persona destinatària.

Conclusió, avanç en una oficina Bancària, tenien 30 a 40 empleats i actualment en 3 0 4 funciona. Avanç Mataró tenia 7 Oficines Bancàries, i actualment supera les 130 Oficines (totes escampades per tota la Ciutat). Menys despeses de personal igual a major els guanys per les Entitats Financeres, i el tracte amb els clients no es tan personalitzat resulta que tots els usuaris/clients de la banca som un simple codis de vint números o dígits.

Mataró - Ciutat d'Immobiliàries, Oficines Bancàries i Pisos per vendre

Aquestes tres coses van juntes: Tenin moltes Immobiliàries, han fet aparició com mosques. Es fruit que tenin una especulació descomunal en el preu d’habitatges, moltes solament amb un sol responsable, si fan una operació al mes, el marge que els deixa els assegura el funcionament de uns quants mesos.

Oficines Bancàries, si fem un recompte de les Oficines Bancàries existents actualment, correspon una per 800 Ciutadans, i cada dia obren de noves, el nostre país el sector bancari es el que te mes beneficis.

Pisos per venda, observen en les revistes premsa gratuïta, que cada dia tenin mes anuncis de pisos en venda i estan fent noves promocions, en la venda de pisos existeix una especulació i el preu es totalment sobrevalorar i desproporcionat amb la qualitat i superfície del habitatge.

Exemple especulació: (cost d’un pis de 90 m2., el preu construcció de 1.100 € m2., sumen la part proporcional del terreny, segons la quantitat habitatges que es construeixen en el solar, son maxim uns 1.000 € m2. per cada pis, amb un marge comercial lògic del 20 % al preu construcció, resulta preu maxim 2.320 € m2. amb acabats qualitat. (90x2320 € = valor venda normal = 208.800 € = 34.741.497,-- PTA. El preu venda actualment es mínim 300.000 € = 50.000.000 Pta.) Si la promoció té molts de pisos els guany es immens

Tota aquesta inflació especulació i desproporció de preus es responsabilitat de l’Administració Central, Generalitat i Ajuntament, si en les poblacions tinguéssim pisos a lloguer o de protecció oficial, els preus no serien tant incrementats. En el cas de Mataró, l’Ajuntament a contribuir a crear especulació i que aquesta fos mes gran, expropiant terrenys venen aquest a promotores privades per fer de pisos per venda a preus especulatius. Actualment, molts ciutadans de Mataró, disposen de menys recursos econòmics al final de mes, per tingué que fer front el pagament de l’hipoteca, per haver tingut que comprar un pis de preu especulatiu per mala gestió de l’Administració en el tema habitatges.

Previsió construcció habitatges de l’Ajuntament en el front de Mar:
Iveco Pegaso 1.237 32 % preus públics.
Tecnocampus 388 30 % preus públics
Ronda Barceló 692 32 % preus públics
Cafè de Mar 204 0

Solament s’ha fet públic la quantitat d’habitatges, no els preus normals i preus públicsde venda, es una incògnita. També fora interessant coneixa el benefici que tindrán les promotores i el nom de la seva raó social i com han sigut seleccionades.