El començament de la dècada dels 60, es crearen moltes noves empreses dedicades al gènere de punt, sort d’aquestes empreses la ciutat de Mataró es va convertir en una de les ciutats més industrials del país. Les noves empreses de gènere de punt, apart de donar treball a moltes persones (moltes eren immigrants d’altres punts de l’estat), també creaven riquesa dins la ciutat, principalment els tints, taller mecànics, tallers auxiliars... Es a dir, al començament dels anys 60, tothom tenia feina, a Mataró no existia persones a l’atur.
Durant les hores de treball, en els carrers de Mataró no si veia casi ningú, estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. La setmana laboral consistia en treballar 48 hores, a més de dues hores i mitja per la recuperació de les festes pagades durant l’any: en total 18 dies de festa més 14 dies de vacances d’estiu. Això representava treballar 9,25 Hores diàries més els dissabtes pel mati. Els sous en aquells temps eren d'unes 400 a unes 700 pessetes setmanals, en funció del tipus de feina i responsabilitat.
Les empreses que van tenir un bon criteri en la producció i la comercialització dels seus productes van fer que els seus empresaris aconseguissin fer gran fortunes, molts d’aquest nous empresaris del gènere de punt varen començar la seva vida laboral com aprenents en tallers mecànics, la idea de crear una fàbrica va sorgir en moltes d’aquests persones, en veure el funcionament del negoci quan anaven a reparar maquines en empreses que ja estaven establertes.
En els anys 60 els impostos eren pocs, en contraposició amb els que tenim actualment, no existia ni l’IVA, ni tampoc l’impost de societats. A partir del dia 1 de juliol de 1964, es va posar en funcionament l’impost del tràfic d’empreses, aquest fet va provocar que es fessin vendes sense factura per estalviar als compradors, de pagar aquest impost, que consistia en el 2,40 % del total de la factura. Les empreses tenien un impost, anomenat l’evolució global, semblant a l’impost de societats actual. El gremi fixava l’import de l’evolució global d’acord amb hisenda i aquests fixaven els imports per totes les empreses agremiades, en funció de numero de treballadors i la despesa en electricitat. Moltes empreses donaven gran part de la seva producció a confeccionar a persones externes, portan i recollint diàriament el sacs de la feina per les cases, això els representava haver de pagar menys d’evolució global, degut que el personal no figurava en nòmina ni en les liquidacions de seguretat social, a més l’energia elèctrica consumida no figurava en l’empresa. A més el preu que pagaven a les aquestes persones de fora era inferior al cost de la confecció que si estes feta dintre de la mateixa empresa, el pagament era per feina feta i correcta i naturalment el seu pagament no figurava oficialment.
La seguretat social es pagava en funció de la base de la cotització, d’acord amb una taula fixa(no sobre l’import del salari), en els anys 60 la base de cotització dels oficials, era de 80 pessetes diàries, pels peons 60 pessetes. L’import de la seguretat social que s’havia de pagar al final del mes era menys en comparació del que es paga actualment.
La mà d’obra barata, els impostos casi inexistents i la maquinaria que feta en tallers mecànics de Mataró va permetre grans marges i beneficis per molts fabricants del gènere de punt. El preu d’un article era segons escandalls d’unes 20 pessetes, el preu de venda del fabricant als comerços era d’unes 45 pessetes i el preu de venda al públic era d’ unes 60 Pessetes, com es pot veure el marge era extraordinàriament fabulós.
Al final de la dècada del seixanta, degut a la creació de moltes noves fabriques, el mercat es va veure saturat d’articles, això va incrementar la competència en qualitats i en preus, la bona època va continuar però a costa de menys marge pels fabricants. Als anys 70 les empreses per ser competitives van tenir la necessitat de renovar la seva maquinaria, automatitzar i organitzar de nou el procés productiu.
El començament dels anys 60 una maquina per teixir una mitja tardava uns 10 minuts, després a més s’havia de tancar la puntera, als finals del 60, va sortir una nova màquina que per fer una mitja tardava menys de 90 segons i al mateix temps la puntera sortia tancada. La evolució industrial de començament de la dècada dels 70 va representar un canvi molt gran, les empreses que no van saber renovar a temps la maquinaria van patir una gran crisis i es van quedar obsoletes.
La crisis actual del tèxtil no es deguda la evolució industrial, sinó a la competència d’altres països, uns tenen la mà d’obra molt barata i a més, les matèries d’alguns d’aquests països no tenen aranzels en la seva entrada a Europa.
Les empreses que es segueixen dedicant al tèxtil a Mataró per poder sobreviure hauran de fabricar amb una qualitat superior, tenir un millor disseny, una millor presentació i una imatge marca de qualitat que sigui reconeguda per poder està pel damunt de tots el articles “low cost” que puguin venir importats d’altres països.
Durant les hores de treball, en els carrers de Mataró no si veia casi ningú, estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. La setmana laboral consistia en treballar 48 hores, a més de dues hores i mitja per la recuperació de les festes pagades durant l’any: en total 18 dies de festa més 14 dies de vacances d’estiu. Això representava treballar 9,25 Hores diàries més els dissabtes pel mati. Els sous en aquells temps eren d'unes 400 a unes 700 pessetes setmanals, en funció del tipus de feina i responsabilitat.
Les empreses que van tenir un bon criteri en la producció i la comercialització dels seus productes van fer que els seus empresaris aconseguissin fer gran fortunes, molts d’aquest nous empresaris del gènere de punt varen començar la seva vida laboral com aprenents en tallers mecànics, la idea de crear una fàbrica va sorgir en moltes d’aquests persones, en veure el funcionament del negoci quan anaven a reparar maquines en empreses que ja estaven establertes.
En els anys 60 els impostos eren pocs, en contraposició amb els que tenim actualment, no existia ni l’IVA, ni tampoc l’impost de societats. A partir del dia 1 de juliol de 1964, es va posar en funcionament l’impost del tràfic d’empreses, aquest fet va provocar que es fessin vendes sense factura per estalviar als compradors, de pagar aquest impost, que consistia en el 2,40 % del total de la factura. Les empreses tenien un impost, anomenat l’evolució global, semblant a l’impost de societats actual. El gremi fixava l’import de l’evolució global d’acord amb hisenda i aquests fixaven els imports per totes les empreses agremiades, en funció de numero de treballadors i la despesa en electricitat. Moltes empreses donaven gran part de la seva producció a confeccionar a persones externes, portan i recollint diàriament el sacs de la feina per les cases, això els representava haver de pagar menys d’evolució global, degut que el personal no figurava en nòmina ni en les liquidacions de seguretat social, a més l’energia elèctrica consumida no figurava en l’empresa. A més el preu que pagaven a les aquestes persones de fora era inferior al cost de la confecció que si estes feta dintre de la mateixa empresa, el pagament era per feina feta i correcta i naturalment el seu pagament no figurava oficialment.
La seguretat social es pagava en funció de la base de la cotització, d’acord amb una taula fixa(no sobre l’import del salari), en els anys 60 la base de cotització dels oficials, era de 80 pessetes diàries, pels peons 60 pessetes. L’import de la seguretat social que s’havia de pagar al final del mes era menys en comparació del que es paga actualment.
La mà d’obra barata, els impostos casi inexistents i la maquinaria que feta en tallers mecànics de Mataró va permetre grans marges i beneficis per molts fabricants del gènere de punt. El preu d’un article era segons escandalls d’unes 20 pessetes, el preu de venda del fabricant als comerços era d’unes 45 pessetes i el preu de venda al públic era d’ unes 60 Pessetes, com es pot veure el marge era extraordinàriament fabulós.
Al final de la dècada del seixanta, degut a la creació de moltes noves fabriques, el mercat es va veure saturat d’articles, això va incrementar la competència en qualitats i en preus, la bona època va continuar però a costa de menys marge pels fabricants. Als anys 70 les empreses per ser competitives van tenir la necessitat de renovar la seva maquinaria, automatitzar i organitzar de nou el procés productiu.
El començament dels anys 60 una maquina per teixir una mitja tardava uns 10 minuts, després a més s’havia de tancar la puntera, als finals del 60, va sortir una nova màquina que per fer una mitja tardava menys de 90 segons i al mateix temps la puntera sortia tancada. La evolució industrial de començament de la dècada dels 70 va representar un canvi molt gran, les empreses que no van saber renovar a temps la maquinaria van patir una gran crisis i es van quedar obsoletes.
La crisis actual del tèxtil no es deguda la evolució industrial, sinó a la competència d’altres països, uns tenen la mà d’obra molt barata i a més, les matèries d’alguns d’aquests països no tenen aranzels en la seva entrada a Europa.
Les empreses que es segueixen dedicant al tèxtil a Mataró per poder sobreviure hauran de fabricar amb una qualitat superior, tenir un millor disseny, una millor presentació i una imatge marca de qualitat que sigui reconeguda per poder està pel damunt de tots el articles “low cost” que puguin venir importats d’altres països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada