Els tallers mecànics especialitzats en la construcció de maquines pel gènere de punt, en els anys 60, eren molts juntament amb varies fundacions de ferro. La indústria metal·lúrgia era un gran puntal a l’economia de la ciutat, després del gènere de punt. Moltes famílies els seus ingressos estaven originats per la metal·lúrgia, la quantitat de persones que treballaven en el sector metal·lúrgic i en empreses auxiliars d’aquestes eren al voltant d’unes 3000, les tasques desenvolupades eren molt diverses : torners, fressadors, ajustadors, rectificadors, afinadors, delineants, soldadors, muntadors, pintors.
El procés de construcció d’una màquina era llarg degut que estava composta de moltes peces. El primer pas pels tallers era comprar les barres d’acer i de ferro, que una vegada mecanitzades es convertien en les peces per poder muntar maquines per gènere de punt: Telers, tricotosses, maquines fabricació mitges i mitjons, coneres, owerlooks, maquines fabricació puntilles...
La qualitat de les màquines que es a construïen a Mataró estava reconeguda mundialment, les empreses explotaven maquinària a països capdavanters com : Estats Units, Gran Bretanya, França, Japó, Itàlia i altres.
Els tallers disposaven d’una oficina tècnica on es dissenyava i dibuixaven els projectes dels nous models de màquines, buscant sempre innovacions per poder aconseguir més altes prestacions, millorar la qualitat i productivitat. Molts d’aquest projectes estaven creats pels mateixos empresaris i el personal qualificat de l’empresa, sempre s’intentava aconseguir que la maquinaria contemplés les últimes tecnologies que estaven en aquells moments en el mercat, d’aquesta forma es podia assegurar la continuació i el futur per l’empresa.
Totes les maquines i els seus mecanismes estaven dissenyades amb peces totalment mecàniques(aconseguir canvis de colors, teixint diferents dibuixos, diferent tipus de punt...) tot estava controlat i sincronitzat per palanques, cadenes, lleves i excèntrics mecànics... L’única part electrònica era els dispar per detectar les rotures de fil, per l’aturada automàtica en cas de tancar-se el fil.
A finals dels anys 70, va començar una nova època, van començar a sortir al mercat màquines que el seu control estava fet per circuits electrònics, això va provocar que les indústries metal·lúrgiques i els seus productes queden obsolets i desfasats degut a que la maquinària amb electrònica sortia a preus molt mes barats, es necessitava menys manteniment i al realitzar el canvi de mostra o de punt es feia de una forma més ràpida sense cap necessitat de desmuntar les lleves o excèntrics.
Aquest canvi tecnològic va provocar una crisis total en el sector els tallers mecànics de màquina tèxtil, obligant al tancament de totes les indústries de la nostra ciutat, arrossegant al mateix temps tots les indústries auxiliars que treballaven per aquestes. Actualment a la ciutat de Mataró no tenin cap taller mecànic de maquinaria tèxtil.
En aquella època gloriosa, els tallers metal·lúgics, tenien la festa patronal el dia 1 de desembre, sant Eloi, aquest dia era de festa gran per totes les persones que treballaven en la metal·lúgia. La festa consistia en un partir de futbol entre les empreses mes grans de la ciutat, en el camp del C.D. Mataró, el camp s’omplia d’espectadors, igual com si fos un diumenge de partit oficial, després les empreses feien el tradicional dinar amb els seus empleats i finalment per la tarda una sessió de cinema al Monumental.
Els ciutadans que vulguin observar la maquinària tèxtil que es feia a Mataró, tenen la oportunitat de veure moltes d’aquestes maquines al museu Fundació Vilaseca, moltes d’elles són autentiques obres d’art, per exemple es poden veure telers amb mecanismes totalment mecànics que teixien peces de molta qualitat, sense res envejable als telers electrònics que funcionen actualment.
Empreses de fabricació de maquinaria tèxtil de Mataró eren : Albo, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Linares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomas – Talleres Merino - Talleres Acerman i altres no tan conegudes.
El procés de construcció d’una màquina era llarg degut que estava composta de moltes peces. El primer pas pels tallers era comprar les barres d’acer i de ferro, que una vegada mecanitzades es convertien en les peces per poder muntar maquines per gènere de punt: Telers, tricotosses, maquines fabricació mitges i mitjons, coneres, owerlooks, maquines fabricació puntilles...
La qualitat de les màquines que es a construïen a Mataró estava reconeguda mundialment, les empreses explotaven maquinària a països capdavanters com : Estats Units, Gran Bretanya, França, Japó, Itàlia i altres.
Els tallers disposaven d’una oficina tècnica on es dissenyava i dibuixaven els projectes dels nous models de màquines, buscant sempre innovacions per poder aconseguir més altes prestacions, millorar la qualitat i productivitat. Molts d’aquest projectes estaven creats pels mateixos empresaris i el personal qualificat de l’empresa, sempre s’intentava aconseguir que la maquinaria contemplés les últimes tecnologies que estaven en aquells moments en el mercat, d’aquesta forma es podia assegurar la continuació i el futur per l’empresa.
Totes les maquines i els seus mecanismes estaven dissenyades amb peces totalment mecàniques(aconseguir canvis de colors, teixint diferents dibuixos, diferent tipus de punt...) tot estava controlat i sincronitzat per palanques, cadenes, lleves i excèntrics mecànics... L’única part electrònica era els dispar per detectar les rotures de fil, per l’aturada automàtica en cas de tancar-se el fil.
A finals dels anys 70, va començar una nova època, van començar a sortir al mercat màquines que el seu control estava fet per circuits electrònics, això va provocar que les indústries metal·lúrgiques i els seus productes queden obsolets i desfasats degut a que la maquinària amb electrònica sortia a preus molt mes barats, es necessitava menys manteniment i al realitzar el canvi de mostra o de punt es feia de una forma més ràpida sense cap necessitat de desmuntar les lleves o excèntrics.
Aquest canvi tecnològic va provocar una crisis total en el sector els tallers mecànics de màquina tèxtil, obligant al tancament de totes les indústries de la nostra ciutat, arrossegant al mateix temps tots les indústries auxiliars que treballaven per aquestes. Actualment a la ciutat de Mataró no tenin cap taller mecànic de maquinaria tèxtil.
En aquella època gloriosa, els tallers metal·lúgics, tenien la festa patronal el dia 1 de desembre, sant Eloi, aquest dia era de festa gran per totes les persones que treballaven en la metal·lúgia. La festa consistia en un partir de futbol entre les empreses mes grans de la ciutat, en el camp del C.D. Mataró, el camp s’omplia d’espectadors, igual com si fos un diumenge de partit oficial, després les empreses feien el tradicional dinar amb els seus empleats i finalment per la tarda una sessió de cinema al Monumental.
Els ciutadans que vulguin observar la maquinària tèxtil que es feia a Mataró, tenen la oportunitat de veure moltes d’aquestes maquines al museu Fundació Vilaseca, moltes d’elles són autentiques obres d’art, per exemple es poden veure telers amb mecanismes totalment mecànics que teixien peces de molta qualitat, sense res envejable als telers electrònics que funcionen actualment.
Empreses de fabricació de maquinaria tèxtil de Mataró eren : Albo, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Linares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomas – Talleres Merino - Talleres Acerman i altres no tan conegudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada