L’Altre dia vaig trobà dues fotografies de les vacances d’any 1967 a la Costa Brava, Platja d’Aro, en el càmping Vall d’Or, vaig estar de vacances amb la Família Busca-Bosch, i els meus amics Santi, Manel i Marc.27/7/07
Vacances 1967
L’Altre dia vaig trobà dues fotografies de les vacances d’any 1967 a la Costa Brava, Platja d’Aro, en el càmping Vall d’Or, vaig estar de vacances amb la Família Busca-Bosch, i els meus amics Santi, Manel i Marc.28/5/07
Mataró - Ha perdut dos grans mestres
Acadèmia Balmes de Mataró 1960.El Sr. Jaume Banet i Illa
El mestre i músic, Nascut a Mataró el 19 d'agost del 1927, va cursar els estudis de pèrit mercantil i aviat es va incorporar al món de la docència a través del seu pare, que era mestre, i va ser professor i director de l'Acadèmia Balmes de Mataró.
Però la seva gran passió va ser sempre la música. Va exercir de músic a nombroses formacions, entre les quals destaca la Cobla Mataró, on tocava el fiscorn. A Bescanó, va fundar i dirigir la Coral Josep Ruhí. També va ser un dels impulsors i fundadors de l'Associació de Cors de Girona i l'Agrupació Coral de Girona. Com a compositor, va escriure diverses sardanes, entre les quals destaquen Un mussol a la barana, amb la qual va guanyar el primer premi del Certamen Musical Banyoles-Ceret del 1999, i Dansaires bescanonins, dedicada als sardanistes de Bescanó, totes dues enregistrades en el cedé Sardanes a Bescanó. També va escriure nombroses sardanes revesses. (Diari el Punt)
El Sr. Manuel Clariana i Regas
Manuel Clariana va ser el primer professor de català durant el franquisme. El 1960 començar a ensenyar en els cursos que l'Associació d'Antics Alumnes de Santa Anna organitzava per a adults, en el seu estatge de la baixada.
Eren uns cursos mig d'amagat, mig tolerats. Allí centenars de mataronins hi varen passar al llarg de 28 anys. En van sortir molts dels professors que continuaren la seva obra, com els desapareguts Josep Varela i Lluís Roca i altres .
També exercí a Òmnium Cultural i a les Aules Sènior. I, en horari escolar, en escoles de la Caixa d'Estalvis de Mataró, públiques i privades, i en empreses i fora de Mataró. I tot ho féu essent funcionari municipal els matins, i regentant amb la seva esposa la botiga de queviures de can Pepet de la Riera, a la cantonada del carrer Nou.
S'havia format a Montserrat com a intern, en l'espiritualitat, i en les seves passions, la llengua i la música. L'ensenyament del català el feia de manera senzilla i entenedora. I als darrers anys de la seva vida s'especialitzà gairebé en persones grans. Rebé un homenatge ciutadà l'any 1982, i darrerament la distinció anual d'Òmnium Mataró (2001) i un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla (2004). Home animat, coratjós, sempre de bon humor i disposat a fer el bé, ha tingut una llarga vida, gaudint de bona salut i facultats fins a l'últim sospir. Deixa la seva petja en la família, en la pràctica religiosa, en les amistats i en els seus múltiples alumnes. (Capgros – Autor Josep Puig i Pla)
3/4/07
Mataró - Els Pastorets; han passat 50 anys.
El dia de Sant Esteve de l’any 1956, va ser la meva primera vegada que vaig sortir en “Els Pastorets” de la Sala Cabanyes quan jo tenia 8 anys. Recordo que el primer any vaig fer el ball dels dimonis petits, juntament amb altres nens de la meva edat, a més també vaig fer de pastoret i vaig participar en el ball de les pedretes. Vaig intervenir en la representació fins d’any 1962, dels quals tinc molts bons records ja que allí vaig coneixer a moltes persones i vaig fer bons amics.
Quan faltaven dos mesos per començar “Els Pastorets”, els dissabtes per la tarda es feia l’assaig d’infantils en la Sala Cabanyes. Les representacions cada any solien ser 9 o 10 vegades, segons la quaresma si s’avançava o no. En cadescuna de les representacions, el teatre estava ple, degut que molta gent de Mataró i pobles del voltant tenien cada any la costum i tradició de anar a veure “Els Pastorets” que començaven a les quatre de la tarda i s’allargaven fins a dos quarts de nou aproximadament.
Aquells anys “Els Pastorets” no estaven tant mecanitzats ni electrolitzats com ara, tot era molt més manual, no teniem amplificadors de veu, els interpretes teniem que parlar molt alt per que tothom els pogués sentir.
Tothom que sortia i surt actualment en l’obra, la seva dedicació era i és per l’afició i tradició. Sortir en la representació “Els Pastorets” de la Sala Cabanyes, comporta per tots molta dedicació i preparació prèvia. El premi per aquesta gent que dedica a aconseguir que tot funcioni amb la màxima perfecció, el rebren en el moment que veuen que el teatre està ple i aquest fet els dóna força per continuar fent i millorant cada any “Els Pastorets” i alhora la ciutat pot presumir de tenir una obra reconeguda a dins i fora de la comarca.
Quan faltaven dos mesos per començar “Els Pastorets”, els dissabtes per la tarda es feia l’assaig d’infantils en la Sala Cabanyes. Les representacions cada any solien ser 9 o 10 vegades, segons la quaresma si s’avançava o no. En cadescuna de les representacions, el teatre estava ple, degut que molta gent de Mataró i pobles del voltant tenien cada any la costum i tradició de anar a veure “Els Pastorets” que començaven a les quatre de la tarda i s’allargaven fins a dos quarts de nou aproximadament.
Aquells anys “Els Pastorets” no estaven tant mecanitzats ni electrolitzats com ara, tot era molt més manual, no teniem amplificadors de veu, els interpretes teniem que parlar molt alt per que tothom els pogués sentir.
Tothom que sortia i surt actualment en l’obra, la seva dedicació era i és per l’afició i tradició. Sortir en la representació “Els Pastorets” de la Sala Cabanyes, comporta per tots molta dedicació i preparació prèvia. El premi per aquesta gent que dedica a aconseguir que tot funcioni amb la màxima perfecció, el rebren en el moment que veuen que el teatre està ple i aquest fet els dóna força per continuar fent i millorant cada any “Els Pastorets” i alhora la ciutat pot presumir de tenir una obra reconeguda a dins i fora de la comarca.
29/3/07
Mataró - Tallers Mecànics - Anys 60
Els tallers mecànics especialitzats en la construcció de maquines pel gènere de punt, en els anys 60, eren molts juntament amb varies fundacions de ferro. La indústria metal·lúrgia era un gran puntal a l’economia de la ciutat, després del gènere de punt. Moltes famílies els seus ingressos estaven originats per la metal·lúrgia, la quantitat de persones que treballaven en el sector metal·lúrgic i en empreses auxiliars d’aquestes eren al voltant d’unes 3000, les tasques desenvolupades eren molt diverses : torners, fressadors, ajustadors, rectificadors, afinadors, delineants, soldadors, muntadors, pintors.
El procés de construcció d’una màquina era llarg degut que estava composta de moltes peces. El primer pas pels tallers era comprar les barres d’acer i de ferro, que una vegada mecanitzades es convertien en les peces per poder muntar maquines per gènere de punt: Telers, tricotosses, maquines fabricació mitges i mitjons, coneres, owerlooks, maquines fabricació puntilles...
La qualitat de les màquines que es a construïen a Mataró estava reconeguda mundialment, les empreses explotaven maquinària a països capdavanters com : Estats Units, Gran Bretanya, França, Japó, Itàlia i altres.
Els tallers disposaven d’una oficina tècnica on es dissenyava i dibuixaven els projectes dels nous models de màquines, buscant sempre innovacions per poder aconseguir més altes prestacions, millorar la qualitat i productivitat. Molts d’aquest projectes estaven creats pels mateixos empresaris i el personal qualificat de l’empresa, sempre s’intentava aconseguir que la maquinaria contemplés les últimes tecnologies que estaven en aquells moments en el mercat, d’aquesta forma es podia assegurar la continuació i el futur per l’empresa.
Totes les maquines i els seus mecanismes estaven dissenyades amb peces totalment mecàniques(aconseguir canvis de colors, teixint diferents dibuixos, diferent tipus de punt...) tot estava controlat i sincronitzat per palanques, cadenes, lleves i excèntrics mecànics... L’única part electrònica era els dispar per detectar les rotures de fil, per l’aturada automàtica en cas de tancar-se el fil.
A finals dels anys 70, va començar una nova època, van començar a sortir al mercat màquines que el seu control estava fet per circuits electrònics, això va provocar que les indústries metal·lúrgiques i els seus productes queden obsolets i desfasats degut a que la maquinària amb electrònica sortia a preus molt mes barats, es necessitava menys manteniment i al realitzar el canvi de mostra o de punt es feia de una forma més ràpida sense cap necessitat de desmuntar les lleves o excèntrics.
Aquest canvi tecnològic va provocar una crisis total en el sector els tallers mecànics de màquina tèxtil, obligant al tancament de totes les indústries de la nostra ciutat, arrossegant al mateix temps tots les indústries auxiliars que treballaven per aquestes. Actualment a la ciutat de Mataró no tenin cap taller mecànic de maquinaria tèxtil.
En aquella època gloriosa, els tallers metal·lúgics, tenien la festa patronal el dia 1 de desembre, sant Eloi, aquest dia era de festa gran per totes les persones que treballaven en la metal·lúgia. La festa consistia en un partir de futbol entre les empreses mes grans de la ciutat, en el camp del C.D. Mataró, el camp s’omplia d’espectadors, igual com si fos un diumenge de partit oficial, després les empreses feien el tradicional dinar amb els seus empleats i finalment per la tarda una sessió de cinema al Monumental.
Els ciutadans que vulguin observar la maquinària tèxtil que es feia a Mataró, tenen la oportunitat de veure moltes d’aquestes maquines al museu Fundació Vilaseca, moltes d’elles són autentiques obres d’art, per exemple es poden veure telers amb mecanismes totalment mecànics que teixien peces de molta qualitat, sense res envejable als telers electrònics que funcionen actualment.
Empreses de fabricació de maquinaria tèxtil de Mataró eren : Albo, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Linares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomas – Talleres Merino - Talleres Acerman i altres no tan conegudes.
El procés de construcció d’una màquina era llarg degut que estava composta de moltes peces. El primer pas pels tallers era comprar les barres d’acer i de ferro, que una vegada mecanitzades es convertien en les peces per poder muntar maquines per gènere de punt: Telers, tricotosses, maquines fabricació mitges i mitjons, coneres, owerlooks, maquines fabricació puntilles...
La qualitat de les màquines que es a construïen a Mataró estava reconeguda mundialment, les empreses explotaven maquinària a països capdavanters com : Estats Units, Gran Bretanya, França, Japó, Itàlia i altres.
Els tallers disposaven d’una oficina tècnica on es dissenyava i dibuixaven els projectes dels nous models de màquines, buscant sempre innovacions per poder aconseguir més altes prestacions, millorar la qualitat i productivitat. Molts d’aquest projectes estaven creats pels mateixos empresaris i el personal qualificat de l’empresa, sempre s’intentava aconseguir que la maquinaria contemplés les últimes tecnologies que estaven en aquells moments en el mercat, d’aquesta forma es podia assegurar la continuació i el futur per l’empresa.
Totes les maquines i els seus mecanismes estaven dissenyades amb peces totalment mecàniques(aconseguir canvis de colors, teixint diferents dibuixos, diferent tipus de punt...) tot estava controlat i sincronitzat per palanques, cadenes, lleves i excèntrics mecànics... L’única part electrònica era els dispar per detectar les rotures de fil, per l’aturada automàtica en cas de tancar-se el fil.
A finals dels anys 70, va començar una nova època, van començar a sortir al mercat màquines que el seu control estava fet per circuits electrònics, això va provocar que les indústries metal·lúrgiques i els seus productes queden obsolets i desfasats degut a que la maquinària amb electrònica sortia a preus molt mes barats, es necessitava menys manteniment i al realitzar el canvi de mostra o de punt es feia de una forma més ràpida sense cap necessitat de desmuntar les lleves o excèntrics.
Aquest canvi tecnològic va provocar una crisis total en el sector els tallers mecànics de màquina tèxtil, obligant al tancament de totes les indústries de la nostra ciutat, arrossegant al mateix temps tots les indústries auxiliars que treballaven per aquestes. Actualment a la ciutat de Mataró no tenin cap taller mecànic de maquinaria tèxtil.
En aquella època gloriosa, els tallers metal·lúgics, tenien la festa patronal el dia 1 de desembre, sant Eloi, aquest dia era de festa gran per totes les persones que treballaven en la metal·lúgia. La festa consistia en un partir de futbol entre les empreses mes grans de la ciutat, en el camp del C.D. Mataró, el camp s’omplia d’espectadors, igual com si fos un diumenge de partit oficial, després les empreses feien el tradicional dinar amb els seus empleats i finalment per la tarda una sessió de cinema al Monumental.
Els ciutadans que vulguin observar la maquinària tèxtil que es feia a Mataró, tenen la oportunitat de veure moltes d’aquestes maquines al museu Fundació Vilaseca, moltes d’elles són autentiques obres d’art, per exemple es poden veure telers amb mecanismes totalment mecànics que teixien peces de molta qualitat, sense res envejable als telers electrònics que funcionen actualment.
Empreses de fabricació de maquinaria tèxtil de Mataró eren : Albo, S.A. – Abril, S.A. - Talleres Linares, S. A. – Talleres Pruna, S.A. - Trabal, S.A. – Talleres CYPP – Suministros Ind.Tex, S.L. – Torres y Cia. – Fundició Font – Fundició Sant Crist – Fundició Roure – Talleres Ray – Telcisa – Talleres Tomas – Talleres Merino - Talleres Acerman i altres no tan conegudes.
23/3/07
Mataró - Gènere de punt - Anys 60.
El començament de la dècada dels 60, es crearen moltes noves empreses dedicades al gènere de punt, sort d’aquestes empreses la ciutat de Mataró es va convertir en una de les ciutats més industrials del país. Les noves empreses de gènere de punt, apart de donar treball a moltes persones (moltes eren immigrants d’altres punts de l’estat), també creaven riquesa dins la ciutat, principalment els tints, taller mecànics, tallers auxiliars... Es a dir, al començament dels anys 60, tothom tenia feina, a Mataró no existia persones a l’atur.
Durant les hores de treball, en els carrers de Mataró no si veia casi ningú, estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. La setmana laboral consistia en treballar 48 hores, a més de dues hores i mitja per la recuperació de les festes pagades durant l’any: en total 18 dies de festa més 14 dies de vacances d’estiu. Això representava treballar 9,25 Hores diàries més els dissabtes pel mati. Els sous en aquells temps eren d'unes 400 a unes 700 pessetes setmanals, en funció del tipus de feina i responsabilitat.
Les empreses que van tenir un bon criteri en la producció i la comercialització dels seus productes van fer que els seus empresaris aconseguissin fer gran fortunes, molts d’aquest nous empresaris del gènere de punt varen començar la seva vida laboral com aprenents en tallers mecànics, la idea de crear una fàbrica va sorgir en moltes d’aquests persones, en veure el funcionament del negoci quan anaven a reparar maquines en empreses que ja estaven establertes.
En els anys 60 els impostos eren pocs, en contraposició amb els que tenim actualment, no existia ni l’IVA, ni tampoc l’impost de societats. A partir del dia 1 de juliol de 1964, es va posar en funcionament l’impost del tràfic d’empreses, aquest fet va provocar que es fessin vendes sense factura per estalviar als compradors, de pagar aquest impost, que consistia en el 2,40 % del total de la factura. Les empreses tenien un impost, anomenat l’evolució global, semblant a l’impost de societats actual. El gremi fixava l’import de l’evolució global d’acord amb hisenda i aquests fixaven els imports per totes les empreses agremiades, en funció de numero de treballadors i la despesa en electricitat. Moltes empreses donaven gran part de la seva producció a confeccionar a persones externes, portan i recollint diàriament el sacs de la feina per les cases, això els representava haver de pagar menys d’evolució global, degut que el personal no figurava en nòmina ni en les liquidacions de seguretat social, a més l’energia elèctrica consumida no figurava en l’empresa. A més el preu que pagaven a les aquestes persones de fora era inferior al cost de la confecció que si estes feta dintre de la mateixa empresa, el pagament era per feina feta i correcta i naturalment el seu pagament no figurava oficialment.
La seguretat social es pagava en funció de la base de la cotització, d’acord amb una taula fixa(no sobre l’import del salari), en els anys 60 la base de cotització dels oficials, era de 80 pessetes diàries, pels peons 60 pessetes. L’import de la seguretat social que s’havia de pagar al final del mes era menys en comparació del que es paga actualment.
La mà d’obra barata, els impostos casi inexistents i la maquinaria que feta en tallers mecànics de Mataró va permetre grans marges i beneficis per molts fabricants del gènere de punt. El preu d’un article era segons escandalls d’unes 20 pessetes, el preu de venda del fabricant als comerços era d’unes 45 pessetes i el preu de venda al públic era d’ unes 60 Pessetes, com es pot veure el marge era extraordinàriament fabulós.
Al final de la dècada del seixanta, degut a la creació de moltes noves fabriques, el mercat es va veure saturat d’articles, això va incrementar la competència en qualitats i en preus, la bona època va continuar però a costa de menys marge pels fabricants. Als anys 70 les empreses per ser competitives van tenir la necessitat de renovar la seva maquinaria, automatitzar i organitzar de nou el procés productiu.
El començament dels anys 60 una maquina per teixir una mitja tardava uns 10 minuts, després a més s’havia de tancar la puntera, als finals del 60, va sortir una nova màquina que per fer una mitja tardava menys de 90 segons i al mateix temps la puntera sortia tancada. La evolució industrial de començament de la dècada dels 70 va representar un canvi molt gran, les empreses que no van saber renovar a temps la maquinaria van patir una gran crisis i es van quedar obsoletes.
La crisis actual del tèxtil no es deguda la evolució industrial, sinó a la competència d’altres països, uns tenen la mà d’obra molt barata i a més, les matèries d’alguns d’aquests països no tenen aranzels en la seva entrada a Europa.
Les empreses que es segueixen dedicant al tèxtil a Mataró per poder sobreviure hauran de fabricar amb una qualitat superior, tenir un millor disseny, una millor presentació i una imatge marca de qualitat que sigui reconeguda per poder està pel damunt de tots el articles “low cost” que puguin venir importats d’altres països.
Durant les hores de treball, en els carrers de Mataró no si veia casi ningú, estaven buits, tothom estava treballant a les fàbriques. La setmana laboral consistia en treballar 48 hores, a més de dues hores i mitja per la recuperació de les festes pagades durant l’any: en total 18 dies de festa més 14 dies de vacances d’estiu. Això representava treballar 9,25 Hores diàries més els dissabtes pel mati. Els sous en aquells temps eren d'unes 400 a unes 700 pessetes setmanals, en funció del tipus de feina i responsabilitat.
Les empreses que van tenir un bon criteri en la producció i la comercialització dels seus productes van fer que els seus empresaris aconseguissin fer gran fortunes, molts d’aquest nous empresaris del gènere de punt varen començar la seva vida laboral com aprenents en tallers mecànics, la idea de crear una fàbrica va sorgir en moltes d’aquests persones, en veure el funcionament del negoci quan anaven a reparar maquines en empreses que ja estaven establertes.
En els anys 60 els impostos eren pocs, en contraposició amb els que tenim actualment, no existia ni l’IVA, ni tampoc l’impost de societats. A partir del dia 1 de juliol de 1964, es va posar en funcionament l’impost del tràfic d’empreses, aquest fet va provocar que es fessin vendes sense factura per estalviar als compradors, de pagar aquest impost, que consistia en el 2,40 % del total de la factura. Les empreses tenien un impost, anomenat l’evolució global, semblant a l’impost de societats actual. El gremi fixava l’import de l’evolució global d’acord amb hisenda i aquests fixaven els imports per totes les empreses agremiades, en funció de numero de treballadors i la despesa en electricitat. Moltes empreses donaven gran part de la seva producció a confeccionar a persones externes, portan i recollint diàriament el sacs de la feina per les cases, això els representava haver de pagar menys d’evolució global, degut que el personal no figurava en nòmina ni en les liquidacions de seguretat social, a més l’energia elèctrica consumida no figurava en l’empresa. A més el preu que pagaven a les aquestes persones de fora era inferior al cost de la confecció que si estes feta dintre de la mateixa empresa, el pagament era per feina feta i correcta i naturalment el seu pagament no figurava oficialment.
La seguretat social es pagava en funció de la base de la cotització, d’acord amb una taula fixa(no sobre l’import del salari), en els anys 60 la base de cotització dels oficials, era de 80 pessetes diàries, pels peons 60 pessetes. L’import de la seguretat social que s’havia de pagar al final del mes era menys en comparació del que es paga actualment.
La mà d’obra barata, els impostos casi inexistents i la maquinaria que feta en tallers mecànics de Mataró va permetre grans marges i beneficis per molts fabricants del gènere de punt. El preu d’un article era segons escandalls d’unes 20 pessetes, el preu de venda del fabricant als comerços era d’unes 45 pessetes i el preu de venda al públic era d’ unes 60 Pessetes, com es pot veure el marge era extraordinàriament fabulós.
Al final de la dècada del seixanta, degut a la creació de moltes noves fabriques, el mercat es va veure saturat d’articles, això va incrementar la competència en qualitats i en preus, la bona època va continuar però a costa de menys marge pels fabricants. Als anys 70 les empreses per ser competitives van tenir la necessitat de renovar la seva maquinaria, automatitzar i organitzar de nou el procés productiu.
El començament dels anys 60 una maquina per teixir una mitja tardava uns 10 minuts, després a més s’havia de tancar la puntera, als finals del 60, va sortir una nova màquina que per fer una mitja tardava menys de 90 segons i al mateix temps la puntera sortia tancada. La evolució industrial de començament de la dècada dels 70 va representar un canvi molt gran, les empreses que no van saber renovar a temps la maquinaria van patir una gran crisis i es van quedar obsoletes.
La crisis actual del tèxtil no es deguda la evolució industrial, sinó a la competència d’altres països, uns tenen la mà d’obra molt barata i a més, les matèries d’alguns d’aquests països no tenen aranzels en la seva entrada a Europa.
Les empreses que es segueixen dedicant al tèxtil a Mataró per poder sobreviure hauran de fabricar amb una qualitat superior, tenir un millor disseny, una millor presentació i una imatge marca de qualitat que sigui reconeguda per poder està pel damunt de tots el articles “low cost” que puguin venir importats d’altres països.
22/3/07
Mataró - Bancs dècada Anys 60.
En els anys 60, en la Ciutat de Mataró, solament havien sis Oficines Bancàries, juntament amb l’oficina central de la Caixa de Mataró (Caixa Laietana). Estaven totes en el centre de la Ciutat, La Riera i en La Rambla. (lo mes normal era que cada Oficina tingues un mínim de 30 o 40 empleats).
Viu ressaltar tot el procés que es feia servir per fer efectiu un Taló:
Les empreses els dissabte, tenien que anar als bancs a recollit els diners per fer el pagament dels setmanals o sigui sempre el pagament als treballadors era cada dissabte i en efectiu.
Quan anaves al banc a cobrat un taló, tenies que porta tres monedes de deu cèntims, degut que el caixer, tenia la obligació de enganxar a cada talo en el moment de fer efectiu una pòlissa de 30 cèntims.
Primer tenies que donar el taló l‘empleat que estava en el mostrador a la vora de l’entrada, i aquest et donava un numero d’ordre, que era el comprovant que tenies que donar al recollir els diners en el caixer.
A continuació, el taló era portar als empleats del comptes corrents, que tenien una espècie de sumadora en carro ample, que posaven les fixes del comptes per fer les anotacions corresponents, la maquina solament feia la resta o la suma, aquesta operació la repetien dues vegades en diferents empleats i fitxes o sigui tenien tots els moviments del comptes per duplicat.
Si tot era correcta, o sigui si havia saldo en el compte, es anotava a ma en la part de darrera del taló el saldo que quedada en el compte, i el taló es portava a l’apoderat, que comprovava la signatura, i tot seguit anava a parar a les mans del interventor que donava la conformitat i fe que tot estava correcta, i seguidament al apoderat de la caixa que torna a repassar una altre vegada. Si el compte no tenia disponibilitat, el taló tenien que portar al director que autoritzes el seu pagament, i finalment al portàvem al caixer.
Com es pot comprovar amb el procés que es fa servir actualment, es totalment molt diferent, ara es una única i sola persona que fa tot el procés, que es l’empleat de la Caixa, avanç el taló passava per cinc o sis mans. (Els canvis en el processos i amb l’informatica, resulta que s’han perdut cinc o sis llocs de treball en cada entitat bancària solament en les operacions de pagaments dels xecs,)
Les Empreses actualment no paguen les nòmines dels treballadors per setmanes, sinó mensualment i per transferència bancària directament al compte o llibreta del treballador, el procés de les transferències es fet per la mateixa empresa de una forma automàtica mitjançant internet, o sigui la mateixa Empesa fa tot el procés, de fer les transferències, i l’abonament en el compte de la persona destinatària.
Conclusió, avanç en una oficina Bancària, tenien 30 a 40 empleats i actualment en 3 0 4 funciona. Avanç Mataró tenia 7 Oficines Bancàries, i actualment supera les 130 Oficines (totes escampades per tota la Ciutat). Menys despeses de personal igual a major els guanys per les Entitats Financeres, i el tracte amb els clients no es tan personalitzat resulta que tots els usuaris/clients de la banca som un simple codis de vint números o dígits.
Viu ressaltar tot el procés que es feia servir per fer efectiu un Taló:
Les empreses els dissabte, tenien que anar als bancs a recollit els diners per fer el pagament dels setmanals o sigui sempre el pagament als treballadors era cada dissabte i en efectiu.
Quan anaves al banc a cobrat un taló, tenies que porta tres monedes de deu cèntims, degut que el caixer, tenia la obligació de enganxar a cada talo en el moment de fer efectiu una pòlissa de 30 cèntims.
Primer tenies que donar el taló l‘empleat que estava en el mostrador a la vora de l’entrada, i aquest et donava un numero d’ordre, que era el comprovant que tenies que donar al recollir els diners en el caixer.
A continuació, el taló era portar als empleats del comptes corrents, que tenien una espècie de sumadora en carro ample, que posaven les fixes del comptes per fer les anotacions corresponents, la maquina solament feia la resta o la suma, aquesta operació la repetien dues vegades en diferents empleats i fitxes o sigui tenien tots els moviments del comptes per duplicat.
Si tot era correcta, o sigui si havia saldo en el compte, es anotava a ma en la part de darrera del taló el saldo que quedada en el compte, i el taló es portava a l’apoderat, que comprovava la signatura, i tot seguit anava a parar a les mans del interventor que donava la conformitat i fe que tot estava correcta, i seguidament al apoderat de la caixa que torna a repassar una altre vegada. Si el compte no tenia disponibilitat, el taló tenien que portar al director que autoritzes el seu pagament, i finalment al portàvem al caixer.
Com es pot comprovar amb el procés que es fa servir actualment, es totalment molt diferent, ara es una única i sola persona que fa tot el procés, que es l’empleat de la Caixa, avanç el taló passava per cinc o sis mans. (Els canvis en el processos i amb l’informatica, resulta que s’han perdut cinc o sis llocs de treball en cada entitat bancària solament en les operacions de pagaments dels xecs,)
Les Empreses actualment no paguen les nòmines dels treballadors per setmanes, sinó mensualment i per transferència bancària directament al compte o llibreta del treballador, el procés de les transferències es fet per la mateixa empresa de una forma automàtica mitjançant internet, o sigui la mateixa Empesa fa tot el procés, de fer les transferències, i l’abonament en el compte de la persona destinatària.
Conclusió, avanç en una oficina Bancària, tenien 30 a 40 empleats i actualment en 3 0 4 funciona. Avanç Mataró tenia 7 Oficines Bancàries, i actualment supera les 130 Oficines (totes escampades per tota la Ciutat). Menys despeses de personal igual a major els guanys per les Entitats Financeres, i el tracte amb els clients no es tan personalitzat resulta que tots els usuaris/clients de la banca som un simple codis de vint números o dígits.
20/3/07
Mataró - Ciutat d'Immobiliàries, Oficines Bancàries i Pisos per vendre
Aquestes tres coses van juntes: Tenin moltes Immobiliàries, han fet aparició com mosques. Es fruit que tenin una especulació descomunal en el preu d’habitatges, moltes solament amb un sol responsable, si fan una operació al mes, el marge que els deixa els assegura el funcionament de uns quants mesos.
Oficines Bancàries, si fem un recompte de les Oficines Bancàries existents actualment, correspon una per 800 Ciutadans, i cada dia obren de noves, el nostre país el sector bancari es el que te mes beneficis.
Pisos per venda, observen en les revistes premsa gratuïta, que cada dia tenin mes anuncis de pisos en venda i estan fent noves promocions, en la venda de pisos existeix una especulació i el preu es totalment sobrevalorar i desproporcionat amb la qualitat i superfície del habitatge.
Exemple especulació: (cost d’un pis de 90 m2., el preu construcció de 1.100 € m2., sumen la part proporcional del terreny, segons la quantitat habitatges que es construeixen en el solar, son maxim uns 1.000 € m2. per cada pis, amb un marge comercial lògic del 20 % al preu construcció, resulta preu maxim 2.320 € m2. amb acabats qualitat. (90x2320 € = valor venda normal = 208.800 € = 34.741.497,-- PTA. El preu venda actualment es mínim 300.000 € = 50.000.000 Pta.) Si la promoció té molts de pisos els guany es immens
Tota aquesta inflació especulació i desproporció de preus es responsabilitat de l’Administració Central, Generalitat i Ajuntament, si en les poblacions tinguéssim pisos a lloguer o de protecció oficial, els preus no serien tant incrementats. En el cas de Mataró, l’Ajuntament a contribuir a crear especulació i que aquesta fos mes gran, expropiant terrenys venen aquest a promotores privades per fer de pisos per venda a preus especulatius. Actualment, molts ciutadans de Mataró, disposen de menys recursos econòmics al final de mes, per tingué que fer front el pagament de l’hipoteca, per haver tingut que comprar un pis de preu especulatiu per mala gestió de l’Administració en el tema habitatges.
Previsió construcció habitatges de l’Ajuntament en el front de Mar:
Iveco Pegaso 1.237 32 % preus públics.
Tecnocampus 388 30 % preus públics
Ronda Barceló 692 32 % preus públics
Cafè de Mar 204 0
Solament s’ha fet públic la quantitat d’habitatges, no els preus normals i preus públicsde venda, es una incògnita. També fora interessant coneixa el benefici que tindrán les promotores i el nom de la seva raó social i com han sigut seleccionades.
Oficines Bancàries, si fem un recompte de les Oficines Bancàries existents actualment, correspon una per 800 Ciutadans, i cada dia obren de noves, el nostre país el sector bancari es el que te mes beneficis.
Pisos per venda, observen en les revistes premsa gratuïta, que cada dia tenin mes anuncis de pisos en venda i estan fent noves promocions, en la venda de pisos existeix una especulació i el preu es totalment sobrevalorar i desproporcionat amb la qualitat i superfície del habitatge.
Exemple especulació: (cost d’un pis de 90 m2., el preu construcció de 1.100 € m2., sumen la part proporcional del terreny, segons la quantitat habitatges que es construeixen en el solar, son maxim uns 1.000 € m2. per cada pis, amb un marge comercial lògic del 20 % al preu construcció, resulta preu maxim 2.320 € m2. amb acabats qualitat. (90x2320 € = valor venda normal = 208.800 € = 34.741.497,-- PTA. El preu venda actualment es mínim 300.000 € = 50.000.000 Pta.) Si la promoció té molts de pisos els guany es immens
Tota aquesta inflació especulació i desproporció de preus es responsabilitat de l’Administració Central, Generalitat i Ajuntament, si en les poblacions tinguéssim pisos a lloguer o de protecció oficial, els preus no serien tant incrementats. En el cas de Mataró, l’Ajuntament a contribuir a crear especulació i que aquesta fos mes gran, expropiant terrenys venen aquest a promotores privades per fer de pisos per venda a preus especulatius. Actualment, molts ciutadans de Mataró, disposen de menys recursos econòmics al final de mes, per tingué que fer front el pagament de l’hipoteca, per haver tingut que comprar un pis de preu especulatiu per mala gestió de l’Administració en el tema habitatges.
Previsió construcció habitatges de l’Ajuntament en el front de Mar:
Iveco Pegaso 1.237 32 % preus públics.
Tecnocampus 388 30 % preus públics
Ronda Barceló 692 32 % preus públics
Cafè de Mar 204 0
Solament s’ha fet públic la quantitat d’habitatges, no els preus normals i preus públicsde venda, es una incògnita. També fora interessant coneixa el benefici que tindrán les promotores i el nom de la seva raó social i com han sigut seleccionades.
28/2/07
Mataró, Compra Habitatge Hipoteca o lloguer
S'ha de valorar si resulta mes avantatjós fer la hipoteca per pogué tenir un habitatge de propietat o un habitatge de lloguer.
Després càlculs i consideracions, la conclusió es :
Després càlculs i consideracions, la conclusió es :
La hipoteca per la compra d'un pis, mai ha de ser d’un termini superior a 20 anys. (no es pot estar pagant hipoteca durant molts d' anys i quan tinguem totalment cancel·lada, serà necessari fer una sèrie de reformes en l'habitatge, que es costaran un import bastant considerable).
Si es parteix d’un valor de hipoteca de 240.000 € (40.000.000,-- PTA.), durant el termini de 20 anys, a un interès 4,95 %, les quotes mensuals durant 240 mesos, son de 1.577,27 €, l’import total d’interès de l'operació es de 138.544,80 €, si aquest interessos sumen les despeses comissions d’obertura, assegurança de la llac, assegurança de vida, escriptures d’obertura i cancel·lació i notari, les despeses totals son: 162.544,80 €.
Total despeses 162.544,80 € dividir per 240 quotes mensuals, el valor de les despeses mensual de mitjana es 677,27 €, pot resultar que el lloguer sigui del mateix import o mes baix que la part de despesa mensual de la hipoteca. Si paguem lloguer no tindrem que fer front al pagament de l’amortització del capital, aquest import d’amortització del capital pot servir per disposar de mes diners i millorar les condicions de vida i benestar, si l'estalviem, una imposició a termini el banc es podran abonar l'interès de un 3 o 4 % any. També estarem mes lliures per pogué fer un canvi del l’habitatge per un altre de millors condicions, veïnat i situació, a lloguer naturalment.
Una gran part de l’especulació immobiliària, els que surten mes beneficiats son les entitats financeres, actualment gran part dels sous son destinats per pagament de hipoteques, i el resultar es que cada vegada els Bancs i caixes, tinguin grans beneficis.
Si les famílies no tinguessin de pagar hipoteca, la economia Local es veurà afavorida amb el increment del volum de vendes en els comerços, degut que disposaran de major disponibilitat de diners.
Això també tindria que representar tingué menys oficines bancàries e immobiliàries a les ciutats, el ratio de oficines bancàries e immobiliàries que tenin en les poblacions es molt mes alt, vers la resta de ciutats Europees, que tenen la majoria del seus ciutadans un habitatge de lloguer.
Es responsabilitat de l' Ajuntament, proporcionar habitatges a tots els habitants de la població que necessiten, per forma una nova família. Es tindrien que fer promocions de habitatges socials a lloguer. La febre que tenen els polítics per l'augment de la població amb persones de forà i els promotors immobiliaris per la construcció i especulació amb el preu dels habitatges per enriquir-se, estaria controlada, i els preus dels habitatges nous serien normals no especulatius.
Actualment l'Ajuntament, expropia terrenys, i els anteriors propietaris cobren preus molt desorbitats i desprès l'ajuntament fan la venda dels mateixos terrenys a grans promotores per construir habitatges (la construcció dels nous habitatges per normal general son sempre constructores de fora, les constructores locals que son les que pagant els impostosal municipi i donen treball a la població, no fan cap tipus d’ingrés amb aquestes promocions.
Si es necessari, l'Ajuntament, fan una modificació revisió en el pla local d’urbanisme recalificant terrenys, per que les promotores surtin afavorides, i pugin construir mes quantitat de pisos d’alçada i augmentar la rendibilitat de la compra dels terrenys que prèviament els a proporcionar la mateixa Ajuntament.
Crec que avanç de fer una hipoteca, s’ha de fer càlculs, per tenir una decisió correcta.
Crec que avanç de fer una hipoteca, s’ha de fer càlculs, per tenir una decisió correcta.
20/2/07
Mataró, Ciutat Industrial a la Ciutat Comercial i de Serveis
Fa uns quaranta anys, que Mataró era una de les Ciutats mes Industrials de l’Estat. Tenia moltes i també grans empreses, i la majoria de la Població tenia el seu lloc treball a Mataró, no existia el subsidi d’atur, degut que tampoc existien treballadors amb atur. Es treballaven 48 hores per setmana, inclòs els dissabtes, tothom feia algunes hores extraordinàries i al mateix temps degut que tenien 8 dies de festa l’any recuperables, es tenia que treballa cada setmana, apart de les 48 hores, dues hores i mitja mes, per recuperar les festes, els dies de vacances eren con màxim 15 dies. (La majoria treballava unes 60 Hores la Setmana), la vida laboral començava per la majoria en els catorze anys.
El treballar tantes hores no vol dir, tingué mes poder econòmic, tot el contrari, solament es tenien els diners per viure molt senzillament, no es podrien comprar cap cotxe, ni menys pogué pagar hipoteques.
En els anys dels 60, el factor ma d’obra, era molt important en tots el processos productius, això segurament es el motiu principal que tothom tingues feina. Actualment es treballen menys hores, i tenint mes persones en l’atur, tot degut que la tecnològica que ha substituir la ma del treballador.
Moltes empreses d’aquell temps, no existeixen actualment. El motiu de la seva desaparició es : Que no vàrem fer cap inversió per entrar en la nova època de la modernització i tecnològica, tampoc va invertir amb coneixements ni en formació de personal, tan a nivell de treballadors com a els directius, en poques paraules es vessin tingué que fer totalment noves de cap a peus. Això, es el motiu que moltes quedaven totalment obsoletes, amb els seus productes desfasats , ni competitius ni amb preus ni qualitat, sense cap opció de mercat.
Les primeres empreses que vàrem patit el canvi, fórem les que per sobreviure tinguessin que haver agut d’invertir mes en la tecnologia productiva i en la tecnològica en el seu producte, foren els tallers de construcció de Maquinària, això va provoca la seva desaparició, i vàrem arrossega també de els petits tallers que treballaren per elles.
Algunes de les empreses de construcció de maquinaria desaparegudes: Albo, S.A. – Abril, S.A. -Trabal, S.A. – Linares, S. A. – Torres i Cia. – Pruna – Telcisa – Talleres CYPP – Ray – Roura – Fundició Font.
Després va arriba el torn a les Empreses Tèxtils, de tota de vida : Molforts, S. A. – Subirà – Manufacturas A.Gassol, S.A. – Industrial Mataró-Girona, S. A. (MARFA) – Imbern, S.A. – Antonio Roy – Generos de Punto Enric, S.A. – Torrelles – Gama – Generos de Punt Colomer – Manuf. Goliath (Marti-Pascual) . Manuf. Canyamas – S.A. Asensio - Clement Marot.- Tintex (i d’ altres moltes, no tant conegudes o importants)
Després les Empreses de la construcció (la majoria els seus clients, eren les Empresa de Mataró, que vàrem tancat primer) : Graupera – Ocerans – Valls – Borja – Busca – Gallemi (i d’altres no tant conegudes)
Les persones que vàrem perdé el seu lloc de treball, segurament van ser d’uns quants milers.
Això va provoca la creació de moltes noves empreses, totes elles son petites indústries i de serveis, que han necessitat una inversió inicial o de posta en marxa molt petita i mínima, i també molta gent a tingut que buscar feina lluny de casa seva, i el seu lloc de treball actualment es a forà de la Ciutat.
Actualment, tenint moltes immobiliàries, moltes agencies de viatges, moltes oficines bancàries, moltes botigues de poca dimensió, (apart d’alguna gran superfície), tenint moltes empreses d’informàtica, tenint moltes oficines tècniques especialitzades, tenint molt de restaurants, i bars, etc.
La gent treballa menys de 40 Hores a la setmana, tenint 30 dies de vacances, el poder econòmic de la família es molt mes alt, això permet pogué disposat de cotxe, pagat hipoteques i crèdits, i disposem de les noves tecnologies en la llac.
A Mataró, les Empreses mes grans son: Ajuntament de Mataró, Hospital de Mataró, i l’Ensenyament Públic (degut que tots el personal treballa per el Dep. d’Ensenyament de la Generalitat).
La Ciutat de Mataró, ha passat de una Ciutat de moltes empreses Industrials a una Ciutat de Serveis i Comercial. Esperen que en el futur amb la nova façana marítima i els nous hotels, Mataró sigui també un punt turístic i això ens aproximi mes a la Gran Capital de Barcelona.
Preguntes que amb faig: Dintre del terme del Municipi de Mataró, es queda terreny per la ubicació de noves indústries.
Els nostres nets, en el dia de demà, tindran que buscar el seu lloc treball a fora del nostre Municipi, per falta d’ Indústries.En un futur tot seran empreses multinacionals, les petites empreses estan condemnades a desapareixia
El treballar tantes hores no vol dir, tingué mes poder econòmic, tot el contrari, solament es tenien els diners per viure molt senzillament, no es podrien comprar cap cotxe, ni menys pogué pagar hipoteques.
En els anys dels 60, el factor ma d’obra, era molt important en tots el processos productius, això segurament es el motiu principal que tothom tingues feina. Actualment es treballen menys hores, i tenint mes persones en l’atur, tot degut que la tecnològica que ha substituir la ma del treballador.
Moltes empreses d’aquell temps, no existeixen actualment. El motiu de la seva desaparició es : Que no vàrem fer cap inversió per entrar en la nova època de la modernització i tecnològica, tampoc va invertir amb coneixements ni en formació de personal, tan a nivell de treballadors com a els directius, en poques paraules es vessin tingué que fer totalment noves de cap a peus. Això, es el motiu que moltes quedaven totalment obsoletes, amb els seus productes desfasats , ni competitius ni amb preus ni qualitat, sense cap opció de mercat.
Les primeres empreses que vàrem patit el canvi, fórem les que per sobreviure tinguessin que haver agut d’invertir mes en la tecnologia productiva i en la tecnològica en el seu producte, foren els tallers de construcció de Maquinària, això va provoca la seva desaparició, i vàrem arrossega també de els petits tallers que treballaren per elles.
Algunes de les empreses de construcció de maquinaria desaparegudes: Albo, S.A. – Abril, S.A. -Trabal, S.A. – Linares, S. A. – Torres i Cia. – Pruna – Telcisa – Talleres CYPP – Ray – Roura – Fundició Font.
Després va arriba el torn a les Empreses Tèxtils, de tota de vida : Molforts, S. A. – Subirà – Manufacturas A.Gassol, S.A. – Industrial Mataró-Girona, S. A. (MARFA) – Imbern, S.A. – Antonio Roy – Generos de Punto Enric, S.A. – Torrelles – Gama – Generos de Punt Colomer – Manuf. Goliath (Marti-Pascual) . Manuf. Canyamas – S.A. Asensio - Clement Marot.- Tintex (i d’ altres moltes, no tant conegudes o importants)
Després les Empreses de la construcció (la majoria els seus clients, eren les Empresa de Mataró, que vàrem tancat primer) : Graupera – Ocerans – Valls – Borja – Busca – Gallemi (i d’altres no tant conegudes)
Les persones que vàrem perdé el seu lloc de treball, segurament van ser d’uns quants milers.
Això va provoca la creació de moltes noves empreses, totes elles son petites indústries i de serveis, que han necessitat una inversió inicial o de posta en marxa molt petita i mínima, i també molta gent a tingut que buscar feina lluny de casa seva, i el seu lloc de treball actualment es a forà de la Ciutat.
Actualment, tenint moltes immobiliàries, moltes agencies de viatges, moltes oficines bancàries, moltes botigues de poca dimensió, (apart d’alguna gran superfície), tenint moltes empreses d’informàtica, tenint moltes oficines tècniques especialitzades, tenint molt de restaurants, i bars, etc.
La gent treballa menys de 40 Hores a la setmana, tenint 30 dies de vacances, el poder econòmic de la família es molt mes alt, això permet pogué disposat de cotxe, pagat hipoteques i crèdits, i disposem de les noves tecnologies en la llac.
A Mataró, les Empreses mes grans son: Ajuntament de Mataró, Hospital de Mataró, i l’Ensenyament Públic (degut que tots el personal treballa per el Dep. d’Ensenyament de la Generalitat).
La Ciutat de Mataró, ha passat de una Ciutat de moltes empreses Industrials a una Ciutat de Serveis i Comercial. Esperen que en el futur amb la nova façana marítima i els nous hotels, Mataró sigui també un punt turístic i això ens aproximi mes a la Gran Capital de Barcelona.
Preguntes que amb faig: Dintre del terme del Municipi de Mataró, es queda terreny per la ubicació de noves indústries.
Els nostres nets, en el dia de demà, tindran que buscar el seu lloc treball a fora del nostre Municipi, per falta d’ Indústries.En un futur tot seran empreses multinacionals, les petites empreses estan condemnades a desapareixia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
